Dhara: Fluïr
En l’hinduisme, Dhara, (Sànscrit) és un dels Vasus, els Déus del cósmos físics. Éll representa la Terra i l’element terra.
Dhara, també és un terme en Sànscrit per a referir-se al corrent d’un rierol o un salt d’aigua, el Fluïr.
Pols, Farina, una senyal efímera que marcarà el resultat plàstic del nostre recorregut, de l’essència de les nostres accions al llarg del camí…
Redibuixem en un petit espai les petjades d’una meditació dual… El resultat visible de la confluència d’aquestes dues energies.
HEM CREAT UNA CONSIGNA ON TOT POT PASSAR
DES DEL PRIMER MOMENT COMENÇA LA MEVA HISTÒRIA:
Començo el camí sabent que ens trobarem
que el camí és important
que el caminar el marca ell
i jo no atrapo...
Abans de sortir m'omplo les butxaques de pols de mi
m'impregno la roba, el cos, els cabells
per quan me'l trobi estar ben abastada i que no ens falti res.
Aquest voler donar tot
aquest voler donar més
no em portarà enlloc.
Faig el camí amb llum als peus
l'encontre és subtil, intens, bonic, màgic
però la pols es mou
i ens omple la boca els ulls el nas l'espai
massa pols
massa pols
no ens deixa veure les estrelles.
Un crit li surt de dins
jo no vull quedar-me
deixo el grapat de pols amb força al lloc on ens hem trobat
i me'n vaig
tant blanca
quasi vella.
No omplir tant les butxaques
no pretendre donar tant
seguir el pas fins l'infinit.
I presenciar-se al present amb allò que es té, amb allò que s'és sense més ni menys.
Esther
Intento de posar plena atenció en les meves accions, sense voler controlar-les, tant sols observant-les, deixant que el meu cos em porti. Redibuixo el meu contorn amb aquesta farina que es dispersarà sobre mi i sobre l’espai com a testimoni gràfic d’aquestes sensacions per un breu espai de temps...
Meditació, atenció plena i caminar...
Dues persones, dues vides, dos realitats que des de llocs oposats es trobaran cara a cara en el mateix moment, en el mateix espai...
Pas... pas... pas... pas... Potser massa ràpid, com un neguit que m’esperona els peus endavant a buscar l’encontre.
I una trobada estàtica d’uns quants segons, tan sols sentint la respiració i la proximitat... i comença un intercanvi d’energia sense tocar-nos... Preciós i profund, i ens enfarinem, ens empapem l’un de l’altre, ens coneixem, ens ajudem i alhora ens repelem... intens... molt intens... massa intens... Quelcom dins meu intenta sortir, alliberar-se d’aquest espai hermètic on està tancat que no deixa fluïr... i un crit...
Descans... tota la tensió acumulada poc a poc dins meu, ha desaparegut en l’instant més àlgid i torna la calma... m’ha ajudat a desprendre tot el que no em deixava sentir amb llibertat aquest moment... ella marxa i continua el seu camí, i jo ara també puc continuar el meu cap a nous encontres, nous aprenentatges.
Preciós moment, com un ying yang que s’abraça i es mossega alhora, tot és necessàri per l’aprenentatge del fluïr... del no voler forçar...
Simplement sentir, compartir sense voler posseïr, coherents de que cada nou pas ens acosta més a l’equilibri que ens farà estar conscients i presents per a viure amb harmonia el mòn que ens rodeja.
...I efímera queda en l’espai, la petja enfarinada d’aquesta bonica experiència, ...
... Gol ...
Esther Roca
Joan Gol
Fotografia Denys Blacker
Enllaç:
http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html
