Sobre un fons neutre, gris silenciós i infinit, es desplacen lleugeres línies de fina precisió. Línies encarregades de dividir l’espai per generar habitacles de simplicitat màxima. Una massa compacta de negre carbó s’estendrà per alguna de les parets en funció d’ajudar a marcar i contrarrestar el pes compositiu de la peça.   

La construcció de l’espai com a simple recipient indefinit ens ajuda a centrar-nos en allò realment important: l’acció que s’hi desenvolupa.  Un únic personatge amb múltiples capacitats protagonitza les diferents escenes. Ell serà el botxí i la víctima. El present i el fugisser. L’obedient i el subversiu. El  viu i el mort. El qui plora i el qui riu... És un tot que gemina i s’expandeix sense límits.  És com la mutació en persona del psique: designació de tots els processos i fenòmens que fan de la ment humana una unitat. Per a cada procés i fenomen li toca un mateix personatge però amb caràcter diferent i encarregat de desenvolupar una determinada funció.  El conjunt genererà un fet narratiu, un punt de reflexió sobre un fet, un instant, una percepció, una emoció, un pensament que variarà en cada una de les peces tot i l’actitud radical i de clar contingut crític que desprenen. 

El projecte s’inspira o troba cuna en els gravats de Goya, en especial a la sèrie que l’artista espanyol desenvolupa a finals del segle XVII, els coneguts sota el nom de “Los Caprichos”.    Les obres estan realitzades amb pintura acrílica i cianotípia, de mides 100x100cm i pintades sobre DM enganxat sobre bastidor de fusta.