l'escola del mar a badalona
422
15
0
Add to Collection
About

About

objectius de la proposta reordenació del viari existent A causa de l'espontaneïtat amb que l'aparcament improvisat ha anat apareixent en aquest … Read More
objectius de la proposta reordenació del viari existent A causa de l'espontaneïtat amb que l'aparcament improvisat ha anat apareixent en aquest tram, el viari que ha aparegut és desordenat i caòtic. Proporcionant un viari ordenat per al trànsit rodat obt Read Less
Published:
l'escola del mar a badalona

P.F.C. _ EtsaB / Anna Haro Marqués
Projecte Final de Carrera de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

https://picasaweb.google.com/anna.haro.marques/LEscolaDelMarABadalona#

1     context històric
 
Amb l'aparició de la primera línia ferroviària a Espanya, la línia de la costa que unia Barcelona amb Mataró, van aparèixer diferents zones industrials al llarg d'aquesta, i que permaneixeren durant més d'un segle.
 
eix industrial
1848 construcció de la 1ª línia de tren a Espanya que unia Barcelona amb Mataró.
Formació de teixit industrial al llarg de la línia de tren.
 
herència dun patrimoni arquitectònic industrial
_L'Anís del Mono 1919 A.Domingo Verdaguer
encara en funcionament
_La Caci 1899 Jaume Botey
serà un equipament universitari
_La Llauna 1906-09 Joan Amigó
reconvertit en un centrede secundària
_El Pont del Petroli
rehabilitat formant partdel passeig marítim
 
desaparició de la indústria
Desaparició de la indústria a principis dels anys 80.
 
Quan la indústria es traslladà cap a altres zones, la superfície que ocupaven es quedà sense ús, convertint-se en llocs oblidats per a les ciutats a les quals pertanyien.
Aparició d'un eix verd, a la costa Barcelona Maresme. Sorgí una nova proposta de reutilització de la zona: el port esportiu de Badalona
 
la recuperació del front marítim
Durant els últims anys, diferents projectes per a la recuperació del front marítim s'han estat duent a terme.
L'eix de la costa esdevé una de les principals zones verdes per a les ciutats que es troben unides per ell, i al mateix temps, ha esdevingut un eix de circulació molt important d'unió entre el maresme i la ciutat comtal.
2     l'emplaçament
 
discontinuïtat  de l'eix
Encara queden certs trams en aquest eix pendent de remodelació per poder gaudir d'una continuïtat total entre el maresme i Barcelona.

Un dels trams es troba a Badalona, delimitat entre la zona del nou port esportiu i la zona de l'antic passeig marítim.
Aquest tram quedà fora del pla urbanístic de la nova zona del port, i està a l'espera d'un nou projecte, qualificat en el pla urbanístic de la ciutat com a zona verda i d'equipament.
 
l'estructura
Existeixen uns elements barrera, situats paral·lels al mar: la via del tren, lautopista i la B20.
Elements connectors: les rieres, un element natural comú d'aquesta zona i el maresme, ha estat un element clau en la conformació del teixit urbà de laciutat. Són eixos que connecten la ciutat en sentit mar-muntanya.
Els punts on es salven les barreres anteriors es produeixen en el creuament da'mbdós elements.
 
problemàtiques
_viari desordenat i aparcament improvisat:
Les antigues edificacions localitzades a primera línea de mar han anat desapareixent deixant aquest sòl sense ús.
De manera improvisada, s'ha anat transformant aquesta superfície en un aparcament que dóna servei a la ciutat, ja que a les seves proximitats trobem l'estació de tren, que connecta amb Barcelona, el centre comercial i històric, i la platja.
Aquest aparcament, juntament amb el seu viari, és desordenat i caòtic, provocant una interrupció en l'eix verd de la costa; les persones que circulen per ell es desorienten a l'arribar a aquest tram, sense saber per on segueix el passeig i sense saber si aquest segueix.
 
_accés a la platja no accessible:
Els punts d'accés a laplatja actualment són passos subterranis de prioritat pel tràfic rodat, que no compleixen amb el pendent òptim perquè aquests siguin accessibles per als vianants.
A més a més, són foscos i provoquen un sentiment d'inseguretat als vianants que l'han de creuar.
A causa de la seva secció, aquests passos suposen una barrera visual més entre la ciutat i el mar, no atrauen al vianant cap a la platja i cap al seu passeig marítim.
 

3    objectius de la proposta

reordenació del viari existent
A causa de l'espontaneïtat amb que l'aparcament improvisat ha anat apareixent en aquest tram, el viari que ha aparegut és desordenat i caòtic.
Proporcionant un viari ordenat per al trànsit rodat obtindrem claredat entre les circulacions d'aquesti la dels vianants, sense que uns interfereixin als altres.
 
proporcionar aparcament a la zona
L'aparcament improvisat ha sorgit de la seva necessitat; no es pot prescindir d'ell.
amb la reordenació de l'aparcament es beneficiaran les persones que necessitin anar a l'estació de tren, al centre històric comercial, o bé a la platja.
 
continuïtat del passeig marítim
Amb la continuïtat d'aquest tram s'aconseguirà que els 5km de costa dels que disposa Badalona es trobin units amb aquest passeig marítim.
 
creació d'un parc marítim
A causa del seu ràpid creixement, Badalona té un teixit dens amb pocs espais verds lliures.
Amb prop de 5 km de platja, els badaloninsi badalonines han fet d'ella el seu lloc d'esbarjo.
Amb la nova propostas'aconseguiran 500m d'un nou parc marítim per tal que els seus ciutadans en puguin gaudir.
 
millorar les connexions de la ciutat amb la platja
Remodelaciódels passos subterranis existents de manera que els vianants tinguin preferència respecte al trànsit rodat, ja que la platja és per a les persones i no pels cotxes.
S'aconseguirà un pendent del 6 % per tal que l'accés a la platja sigui accessible per a tothom.
La secció del pas serà contínua direcció al mar, convidant als vianants cap al passeig marítim; es procurarà que la connexió amb el mar sigui constant.
 
proporcionar una connexió directe de l'estació amb l'aparcament, el passeig i la platja
Actualment no hi ha accés directe entre l'estació i la platja, fet que provoca que molta gent, per tal de no donar la volta, creua una via sense servei i salta la balla.
La creació d'una sortida a l'altra banda de l'estació, facilitaria la connexió del tren amb el passeig i la platja.
 
dotar l'emplaçament d'un equipament que tingui un vincle fort amb la seva ubicació
4     concepte de la proposta
 
Elmar i les rieres són els elements naturals més característics del teixit urbà de la ciutat de Badalona; persistents al llarg dels segles, el recorregut de les seves aigües ha anat conformant la trama de la ciutat tal i com la coneixem ara.
Els diferents recorreguts han anat quedant gravats al llarg de la històriade la ciutat, amb un vincle especial a les vides de les persones quel'habiten i que l'han habitat, connectant diferents parts d'ella i diferents activitats de la ciutat.
Tal i com succeeix amb la traça que marquen les onades a la sorra de la platja, aquests recorreguts han anat canviant al llarg del temps, alguns enfortint-se, d'altres desapareixent, segons la vida i la història de la ciutat.
L'emplaçamentes situa en un punt històric de la ciutat, les onades han portat i llevat històries per explicar a una de les ciutats més antigues de Catalunya.
A més, l'emplaçament és un punt de confluència entre aquests tres elements naturals, on els seus recorreguts s'entrelliguen i en creen de nous.
Més enllà de voler potenciar les característiques d'aquests elements naturals, la proposta també vol ser un petit homenatge a les vides de les persones, el recorregut de les quals, han anat escrivint la història d'aquesta ciutat.
 
 
5     evolució del projecte
 
1_Ordenació del par cmarítim seguint la idea dels recorreguts marcats per la confluència, d'una banda, de les traces que deixen les onades a la sorra de la platja, i de l'altra per les traces de la riera al desembocar al mar.
Les zones resultants de la intersecció d'aquestes traces esdevindran zones verdes, zones de circulació, equipament; la topografia d'aquestes zones variarà en funció de les circulacions requerides.
L'equipament estarà totalment integrat en el parc, formant part d'ell, elevant-se capa un extrem on es troba un dels passos subterranis, per tal d'aconseguir les vistes del mar, del pont del petroli i de la resta del litoral, que es poden gaudir des del'emplaçament.
 
2_ L'equipament es va geometritzant, més enllà de ser una franja de topografia que s'eleva.
Per tal d'aconseguir aquesta elevació, es divideix en tres cossos que van augmentant la seva cota, fins que el cos de l'extrem passa a tenir 2 nivells, en comparació dels dos altres que es distribueixen en un de sol i per la coberta dels quals es pot transitar.
Funcionalment també anirà bé a l'hora de distribuir el programa en planta.
 
3_Els cossos d'un nivell prenen formes en planta seguint les traces del parc, en canvi, el cos superior, continua sent una caixa ortogonal, com per diferenciar que sobresurt del terreny.
En el primer nivell es situen 2 petits patis que ajudarien a il·luminar la planta baixa de l'equipament, i serien punt de llum que ajudarien amarcar les circulacionsdels visitants de l'escola.
 
4_ Definitivament, els tres cossos acaben integrant-se en les traces del parc.
Les seves formes no juguen només en planta si no també en secció, la qual va variant al llarg de l'equipament, com una onada just abans de trencar ala platja.
L'espai que alberga la intersecciód'aquestes "3 onades" serà el destinat a l'equipament de l'escola del mar.
El material en façana, sent igual que el paviment contigu del passeig, serà una pell que ens servirà de protecció solar i que al mateix temps deixarà entreveure que succeeix dintre de les onades, atraient a les persones que caminin pel passeig a entrar dins l'escola.

El cos del mig s'acaba diferenciant amb una pèrgola que continua de la façana i que ens guia cap al cos que disposa de nivell superior.