55 ANYS DE CARAMELLES A TRAGÓ, NUNCARGA I LA CASA DEL PONT
AUTORS: JESÚS BACH MARQUÈS I ÈRIC BACH MARQUÈS
EDITORIAL: EDICIONS SALÒRIA
L’origen del mot caramella ve del llatí calamellus (‘canonet’), diminutiu de calamus (‘canya’), tal com documenta Joan Coromines. La caramella era original-ment una espècie de flabiol, si bé més endavant va passar a designar les cançons de caire religiós que s’acompanya-ven amb aquest instrument. Aquesta tradició, que es remunta almenys al segle XVI, s’ha consolidat a tot el territori català i s’ha diversificat àmpliament, de manera que ara les caramelles tenen trets distintius i genuïns a gairebé cada poble o contrada on es canten. Aquest volum recull la història caramellaire de Tragó, Nuncarga i la Casa del Pont, del municipi de Peramola, a l’Alt Urgell, i s’hi recopilen les lletres i les partitures cantades durant els seus 55 anys de vida. L’obra es clou amb una selecció de fotografies per preservar també el record dels que les van cantar.
EDITORIAL: EDICIONS SALÒRIA
L’origen del mot caramella ve del llatí calamellus (‘canonet’), diminutiu de calamus (‘canya’), tal com documenta Joan Coromines. La caramella era original-ment una espècie de flabiol, si bé més endavant va passar a designar les cançons de caire religiós que s’acompanya-ven amb aquest instrument. Aquesta tradició, que es remunta almenys al segle XVI, s’ha consolidat a tot el territori català i s’ha diversificat àmpliament, de manera que ara les caramelles tenen trets distintius i genuïns a gairebé cada poble o contrada on es canten. Aquest volum recull la història caramellaire de Tragó, Nuncarga i la Casa del Pont, del municipi de Peramola, a l’Alt Urgell, i s’hi recopilen les lletres i les partitures cantades durant els seus 55 anys de vida. L’obra es clou amb una selecció de fotografies per preservar també el record dels que les van cantar.
