"Jo de gran vull ser pintora"
Guix i material trobat
Barcelona, 2017
Reclamo aquest desig individual del qual no se’ns hauria de privar mai: dedicar-se al que un vol en la vida per sobre de tot, és a dir, triar una professió per vocació i no en funció dels diners que es puguin guanyar amb ella. Crec que aquí és on es troba veritablement la llibertat. Els diners no haurien de decidir per nosaltres com hem de viure la nostra vida. “Jo de gran vull ser pintora” és el que responia de petita quan em preguntaven què volia ser de gran i malauradament, ja sabia una mica que el més probable és que allò es quedés en desig.
En la societat occidental actual, des que naixem, se’ns educa de manera que en la nostra “maduresa” triem un ofici i així treballem tota la vida per a ser persones de profit per a la societat i sobretot siguem productius. En comptes de treballar per viure, vivim per treballar. El que pretenc amb el meu treball és qüestionar tots aquests fonaments que ens imposa el sistema capitalista que desemboquen en resultats gens eficients, contràriament al que aquest ens ven.
Vivim en un sistema de mercat que ens tempta constantment amb productes que hem de comprar per tal de tenir una certa qualitat de vida: si no gastem no tenim accés a la felicitat. Es tracta d’un sistema que ens convenç de que hem d’estar alerta per a consumir l’últim producte que s’ha posat de moda –cosa que ens costa diners– i que l’únic que provoca és que l’ésser humà es torni avariciós i corrupte.
