Les muralles de Siracusa van servir de protecció de les agressions del
gran enemic del sud de la Mediterrània, l’Imperi Cartaginés i,
posteriorment, de l’Imperi Romà, fins a les guerres Púniques.
Aquesta recerca proposa transformar les muralles, que van protegir de l’enemic
Africà, en acollida i refugi dels qui ara fugen de la fam i les guerres. Un treball de
substitució de peces miliars, de serveis de la muralla, per equipaments flexibles
en el temps. Una infraestructura de ciutat que ara pugui resoldre un programa
d’emergència social però que en un futur sigui transformable fàcilment cap a
nous requeriments funcionals.
1
Enderroc d’edificacions auxiliars, posada en valor de la plaça davant de
l’escola d’Arquitectura, recuperació de les visuals de la muralla des de
l’intramur.
2
Eixamplar la muralla. Formació de noves peces seguint antigues traces
d’edifi cacions existents. Introducció de patis, per llum i visuals de la
muralla des de dins les noves peces.
3
Atenció al context, continuïtat i cosit amb l’existent, allargament de la
façana marítima a la badia fi ns el castell, per apropar-lo a la ciutat. L’escala
de la nova peça dialoga amb el castell, el palau i la gran plaça.
4
Extensió i lligam de circulacions, possibilitat de creuar el fossat per dins la
peça sense bloquejar la fuga visual de la plaça cap a la badia. Introducció
d’un nou passeig entre la muralla i mar, unint els actuals trams de ronda.
