Aprèn a perdre
International Society of Typographic Designers
Els jocs populars han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom bé indica i arrelen en la base de la convivència i les relacions humanes. Són identitat col·lectiva i fills del seu temps, ens parlen d’un moment històric determinat, amb unes característiques socials definides. Així, molts jocs són testimonis d’un temps de postguerra i pobresa, que forma part de l’imaginari col·lectiu d’avui, la majoria fets amb materials senzills i objectes quotidians.
Recordar i reviure la tradició pot alhora compensar l’impacte de les noves tecnologies i la globalització que malgrat alguns avantatges, ha desdibuixat els referents populars deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums.
Els jocs són llenguatge, demanen d’una expressivitat psicomotora i afectiva alhora que l’estimulen, són creativitat i ritual. Proporcionen un plaer innat, ja és sabut que molts animals tenen aquesta mateixa facultat i la practiquen. Són també aprenentatge impulsat d’una forma natural i lúdica. Els jocs en general, i els jocs tradicionals en particular, ens ofereixen moltes raons perquè en continuem preservant els seus valors intrínsecs i és per això que val la pena els seguim cultivant. La finalitat del joc és senzillament jugar, però l’acció de fer-ho aporta plaer i benestar, la millor manera per afrontar les frustracions que el joc com la vida també comporten.
