Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo.  @rogermassole @francescviladiu
Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna  de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar  PLAY.