Dodecàleg del nou Centre d’Assistència primària Riells i Viabrea.

1. Inserir-se en la lògica del teixit de la urbanització en la qual s’implanta, sense imposar-se al context, però sense renunciar a la singularitat del seu caràcter públic. El joc de volums que composen l’edifici fragmenta la volumetria total i estableix una relació harmoniosa amb l’escala de les volumetries veïnes.

2. Equilibrar l’abstracció volumètrica –que li atorga el seu caràcter d’equipament- amb l’ús d’un material tradicional com és el maó esmaltat, en consonància amb l’escala domèstica de les edificacions del voltant. Un únic material, tradicional i resistent, que resol i articula les diverses demandes de l’envolvent.

3. Incorporar part de la vegetació existent del solar, inserint-la en la composició arquitectònica.

4. Aprofitar les potencialitats de la vegetació del voltant, fent de l’arbreda al sud del solar el teló de fons de les visuals i activitats que es desenvolupen a l’edifici.

5. Dissenyar una estructura senzilla i regular que permeti flexibilitat en la distribució, facilitat d’execució i un creixement futur dins de la mateixa lògica constructiva.

6. Preveure el possible creixement futur de l’equipament sense que les obres d’ampliació alterin el funcionament del centre ni comportin un canvi de l’organització general del programa ni modifiquin la composició arquitectònica general.

7. Disposar de manera lògica les peces del programa de manera que la seva comprensió sigui clara tant per als usuaris com per al personal, amb recorreguts senzills i controlables i amb accessos diferenciables per als usuaris i per a serveis o personal.

8. Afavorir la il·luminació i la ventil·lació natural de les diverses estances, aprofitar els recursos de la natura de manera passiva gràcies a l’orientació i a l’envolvent, però també incorporar-los mitjançant plaques solars.

9. Configurar els espais de manera que es produeixin llargues visuals que ampliïn la seva dimensió aparent, el facin obert des de l’interior i facilitin la comprensió de la seva distribució. Visuals que travessen patis, gelosies i obertures, i enquadren el paisatge natural del voltant, fent del seu ús una experiència arquitectònica que va més enllà de la seva funcionalitat.

10. Crear espais acollidors d’estada i de treball, allunyats d’una imatge freda i assèptica, on l’escala domèstica no contradigui el seu ús com edifici públic sinó que l’enriqueixi; on la vegetació jugui un paper protagonista, tant en les visuals properes als patis interiors com en les visuals llunyanes cap a l’arbreda; on pacients, familiars i personal mèdic assoleixin uns alts nivells de confort i calidesa.

11. Tenir en compte els diversos tipus d’usuaris i les diferents relacions, activitats i necessitats que es poden donar. Espais per a gent gran però també per a nens; espais de trobada, d’estada o de jocs; espais de treball i de descans; espais interiors o semi-exteriors; espais que miren al paisatge i espais recollits.

12. Explotar les possibilitats dels espais intermitjos, les gelosies, els patis i altres elements propis de l’arquitectura mediterrània que permeten fer del CAP Riells i Viabrea un edifici contemporani a partir d’elements arrelats en la tradició.