Gravant una imatge estàtica , parteix de la idea de la vigilància, sobretot en espais públics, a partir de càmeres de vigilància.
Aquestes “gravacions 24h” provoquen, en part, que es tanquin les possibilitats de esdeveniments que podrien tenir lloc a l'espai que enfoca la càmera, ja que la presència d'aquesta, avisa d'enregistrament, constant vigilància i sovint avís a les autoritats, a més a més crea un sentiment d'intimidament a “qui és vigilat”.
Per altra banda, i gairebé amb ironia, l'obra intenta trobar els punts febles de l'ampli sistema de seguretat en el que estem inscrits com a ciutadans i buscar maneres de burlar-lo/subvertir-lo, capgirar la lògica de les càmeres de vigilància i de l'enregistrament continuu.
Febrer 2016