Històries d’Horror Animal és un projecte que consisteix en la creació d’un espai expositiu que denunciï l’oci dels éssers humans mitjançant l’explotació, tortura i matança dels animals, siguin de l’espècie que siguin i tinguin el tamany que tinguin.
El maltractament animal ha estat sempre molt arrelat en la cultura de l’oci i el lleure. Els restaurants de menjar ràpid, els espectacles de circ, la caça com a esport, els aquaris i parcs marins,… tots són espais de lleure, on tenim la “diversió” assegurada. No obstant, estan clarament enfocats als animals humans. Els animals no humans tenen totes les de perdre, són maltractats i els prenen el més important, la seva llibertat.
L’exposició ens transportarà a un espai semblant a una fira infantil, on les al·lusions al maltractament animal expliquen les diferents obres, amb les quals el públic pot jugar.
La història d’aquest Treball de Fi de Grau es remonta a quan era petita. La meva família i jo èrem socis del zoo de Barcelona, hi anàvem gairebé cada cap de setmana, a vegades fins i tot els dos dies. Durant tota la meva vida m’han interessat els animals de tot tipus, des dels insectes més petits fins a grans peixos i mamífers. A mesura que m’anava fent gran era més conscient de què passava i vaig decidir començar amb el vegetarianisme. Per tant, és una temàtica que està constantment present al meu dia a dia.
El principi de la investigació començava amb definir l’oci. Normalment quan pensem en una activitat d’oci són situacions similars a anar al cinema o prendre algo amb les amigues. Coses que fem quan acabem la jornada laboral i tenim ganes de divertir-nos passant una bona estona. Un dels espais d’oci per excel·lència són les fires infantils, els infants hi van a gaudir de la tarda però… Alerta! Què hi trobem a les fires infantils?
Tot d’al·lusions al maltractament animal, juguem a tir amb escopeta matant animals, pesquem aneguets grocs apilats en un cirquit tancat d’aigua i agafem amb uns ganxos petits animals de dins una màquina expenedora. Tot el que hi ha a les fires fa referència als animals, perquè són un imàn pels més petits, igual que em passava a mi de petita, la majoria d’infants desperten amabilitat pels animals no humans. No obstant, sense adonar-nos-en estem influint en la seva conducta, perquè ens aprofitem d’aquests éssers per aconseguir un premi. Igual que un infant pesca ànecs grocs per aconseguir un peluix, un caçador mata un cèrvol per tenir un cap tallat penjat a la paret de la sala d’estar.
En aquest cas ja estaríem parlant d’un maltractament real. El maltractament animal es divideix en dues categories:
El maltractament directe, que implica la tortura i mort dels animals d’algú en primera persona i conscientment. D’aquí en surten la tauromàquia, la indústria alimentícia i pelletera, l’abandó i en aquest cas, l’entreteniment.
Per altra banda, l’indirecte es dóna quan som testimonis d’algun tipus de maltractament, quan ignorem el que passa al nostre voltant cada dia. Això ens fa a gairebé tots còmplices del maltractament animal.
L’especisme, és un maltractament que pot ser directe o indirecte basat en la discriminació dels éssers que no pertanyen a una certa espècie. D’això els éssers humans en sabem molt. Hi ha molts tipus d’especisme, però moltes vegades això també té relació amb la nostra cultura i les nostres arrels.
Durant la investigació d’aquest treball m’he assabentat de celebracions que es fan per tot el món i que posen els pèls de punta. Una que tots coneixem a Catalunya és la festa del bou embolat. La Llei Catalana del maltractament animal prohibeix qualsevol tipus d’espectacle on es maltractin animals, ja siguin lluites de gossos, de galls, o qualsevol altre espècie, excepte els bous.L’excusa que utilitzen és la de sempre: està permès fer aquestes activitats sempre i quan s’hagin anat celebrant tradicionalment durant anys. Això és el peix que es mossega la cua i amb la llei actual mai s’acabaran les tortures.
Una mica més lluny, a la Xina celebren el Festival Gastronomic de Yulin, on s’hi ven carn de gos i de gat. Els animals son tancats en gabies diminutes dies abans i el dia del festival, ben d’hora al mati són escaldats i pelats per després ser venuts al carrer. En moren més de 10.000 cada any.
Per acabar a les Illes Feroe a Dinamarca fan una matança de balenes, el seu nom, Grindadráp, vol dir “matança de caps d’olla”. Aquestes tradicions es deuen a que anys enrere s’utilitzava la carn d’aquests animals com a font d’alimentació, perquè aportava moltes calories. Avui dia només es fa per diversió i entreteniment. Hi ha persones que ho consideren un ritual perquè els joves passin a la vida adulta.
A l’exposició Històries d’Horror Animal s’han tractat aquests temes des d’una perspectiva no gaire agressiva ni violenta, l’obra s’instal·la en un espai convertit en una fira on es pot jugar, tot són paradetes que ens recorden a les habituals però denunciant el maltractament animal.
Obra #1 – L’oci com a menjar
La primera obra és una màquina expenedora de gallines ponedores, d’explotació intensiva. En aquestes granges les gallines no tenen ni 10 cm per menjar, no poden donar la volta sobre elles mateixes i se’ls altera molt el cicle biològic. Pateixen tant d’estrés que moltes acaben malaltes o fins i tot mortes.
La majoria d’aquestes granges van començar a fer-se grans amb l’expansió de les grans cadenes de menjar ràpid que tots coneixem. Es va crear una raça de pollastre anomenat Mr. McDonald en un concurs que es deia “El pollastre del demà”. Aquests restaurants els considero espais d’oci on la gent va a passar-ho bé i a ingerir calories buides de nutrients. El fet de ser una màquina la que extreu la gallina també fa referència a la mecanització de la ramaderia que, buscant l’eficiència i el màxim benefici, els humans ens hem oblidat dels interessos de la resta d’animals del planeta.
La màquina té instalada a l’interior una llum negra. Les 100 gallines, cosides i pintades a mà, tenen un capa de pintura que reacciona amb la llum ultravioleta. A dins la màquina veus les gallines cansades, mig malaltes, i a fora veus una gallina sana i blanqueta. Comprem al supermercat pensant que consumim carn sana d’animals que han viscut en una granja feliç, quan realment estem comprant animals torturats.
Obra #2 – L’oci com a espectacle
La segona obra és una crítica a la matança de dofins a Taiji, al Japó. Richard O’ Barry és el creador del documental The Cove i Blood Dolphins, documentals que han inspirat aquesta obra.
Quan Ric O’ Barry era jove va entrenar els 5 dofins que van protagonitzar la serie de televisió Flipper. Ell va agafar molt d’afecte a la Cathy, al acabar la serie aquesta dofí va ser traslladada a un aquari dels EE.UU i allà es va suicidar. Això se sap perquè els dofins, al contrari que nosaltres, decideixen quan sortir a la superficie i respirar voluntàriament. Ella es va enfonsar i no va tornar a sortir. A partir d’aquell moment Richard O’ Barry va començar a denfensar els dofins i es va adonar del mal que patien aquests animals en captivitat.
A Taiji moren molts dofins l’any, els dofins són capturats amb xarxes durant uns dies mar endins, aquestes xarxes són arrossegades cap a una primera badia on entrenadors dels zoològics i parcs marins de tot el món trien els seus propers companys d’espectacle. Els dofins que queden a l’aigua son traslladats a una segona badia on els maten a cops i ganivetades fins a tenyir el mar de sang. Aquest dispositiu recorda el joc de pescar aneguets de la fira.
Obra #3 – L’oci com a esport
Per acabar, l’última obra denuncia la caça, l’esport de caçar pel pur plaer de matar i de col·leccionar trofeus, dissecar o fer taxidèrmies d’animals. Els ànecs fets a mà estan disposats a sobre d’uns llistons, de la mateixa manera que els caçadors deixen els seu ànecs ordenats en files i columnes una vegada els han assassinat. A la panxa tenen un globus que al disparar i tocar-lo explota i deixa anar sang. És, al cap i a al fi, una paradeta de tir amb escopeta.
Obra Gràfica
Pel que fa a l’obra gràfica que hi havia exposada era un recull de serigrafies sobre la mateixa temàtica. Serigrafies executades amb recursos diferents: superposicions, trames, cuadricomies, etc.
Gràfica de l'exposició
La gràfica de l’exposició era molt simple, l’isologotip està inspirat en les carnisseries, en les marques i els segells amb els que cremen al bestiar.
El cartell de la inauguració de l’exposició remet al món de la fira pels aneguets i el maltractament pels ganxos. Les cartel·les són molt simples, col·locades amb uns claus sobre la paret. Tot amb el color vermell que ha caracteritzat el total del projecte.
Per acabar, el fulletó amb il·lustracions pròpies on s’explica breument l’exposició. És un record il·lustrat per les persones que van poder assirtir-hi.
L’espai expositiu ha canviat molt des que vaig començar a preparar-lo per fer l’exposició. El més interessant és que cap als anys 50 havia estat el taller d’un pelleter. Aquest fet li dóna un sentit més profund al perquè de la tria d’aquest lloc. Denunciem el que abans s’havia fet aquí.
Moltes gràcies!
