El mas Siurana està situat a Catalunya, a la comarca del Priorat, on es  produeix el raïm per a l’elaboració d’un vi d’alta qualitat protegit amb D.O. qualificada PRIORAT.

De l anàl·lisi de l’entorn s’han extret 3 idees bàsiques que han conformat el projecte.
1.       A la parcel·la hi trobem 3 masies del s.XIX catalogades com a BCIL. Es decideix rehabilitar-les i analitzar-ne tant el seu procés de creixement, normalment es construïa primer el mas principal i s’anava ampliant amb masos auxiliars o en cases per als masovers, així com la seva successió d’espais buits creant un gradient entre interior i exterior.
2.       Configuració del terreny del priorat a base d’uns bancals. Mitjançant uns murs de contenció ens permeten obtenir superfícies planes on poder-hi conrear. Aquests bancals han acabat esdevenint una icona del paisatge del Priorat.
3.       Fusta com a material principal. . La fusta es un material ecològic i sostenible que permet alleugerir l’estructura, al mateix temps permet també una gran llibertat de disseny i és de fàcil muntatge. S’utilitza la fusta laminada i contra laminada per l’estructura i la fusta termotractada per el revestiment exterior.

Es proposa ubicar la casa rural en el mas Auxiliar ( vist en la precarietat de condicions en la que es troba l’edifici i la necessitat immediata de ser rehabilitada. En el mas principal es proposa crear un futur museu del vi (queda només com idea). Per tant, es crear un nou edifici industrial amb la funció de celler. Aquest nou volum es col·loca a la part posterior de les edificacions existents per tal de no trencar les vistes de les que gaudeixen actualment sobre Falset del Priorat.

Dins la parcel·la s'hi troben 3 edificaions del s.XIX que són BCIL (Bé Cultural d'Interès Local)

En quant a L’estratègia utilitzada per la rehabilitació podem observar com a la masia li manca una part que deuria ser enderrocada. La proposta del projecte és d’acabar de construir aquesta mossegada completant així la tercera nau del mas, ja que normalment tota masia catalana es conformava amb 3 naus sent la nau principal l’espai generador i distribuïdor.
Aquest nou volum es separa estructuralment  dels murs existents , creant unes esquerdes de vidre que ens permeten il·luminar l’espai de recepció. L’estructura d’aquest nou volum (on s’hi ubiquen les habitacions)serà amb murs de fusta amb sistema platform-frame i els forjats seran de fusta contra laminada.

En un celler, a part de la sala de producció del vi, que seria una nau industrial, també cal que hi hagi una sala de cates, una recepció i una petita zona d’administració del celler. Cada un d’aquests paquets estarà dins d’un volum independent que funcionarà amb la mateix gradient interior-exterior prèviament explicat. L’espai entremig serà l’espai de circulació, on es realitzaran les visites, un espai exterior però porxat.  La idea és obtenir un celler obert visualment, és a dir que d’es de  qualssevol punt es pugui anar seguint el procés d’elaboració del vi.

Els sistema estructural utilitzat serà amb murs de contenció de formigó in situ i encofrat de pedra vista sota rasant (actuant com a bancal) i uns pòrtics de fusta laminada a tota l’estructura sobre rasant. Obtenint una estructura hiperestàtica en els volums, i una estructura isostàtica en el forjat entremig. Per tal de rigiditzar aquesta estructura, a cada un dels volums hi trobem alguna paret rígida en el sentit longitudinal i en el sentit transversal s’utilitzaran unions rígides.

 La façana és de lames verticals giratòries de fusta termotractada. Les lames verticals garanteixen una continuïtat visual constant i creen  transparències allà on sigui necessari.
Tot el volum vola 1m respecte del bancal per tal d’emfatitzar aquest concepte amb la ombra que el volum produeix sobre el bancal. D’altre banda ens permet també desvincular el tancament de vidre respecte la façana creant un petit voladiu que ens ajuda amb el control solar.