"Bien sé que soy aliento fugitivo;
ya sé, ya temo,
ya también espero que he de ser polvo, como tú, si muero;
y que soy vidrio, como tú, si vivo."
F. de Quevedo - "El reloj de arena"
El record és una flama viva que crema mentre se l’alimenta, i un cop apagada, deixa les restes de pols d’allò que s’ha viscut, d’allò que s’ha sentit, impossible de recuperar.
“Pols” són una sèrie de retrats manipulats manualment. La fotografia original és impresa sobre una transparència i es converteix en suport d’experimentació. El material escollit per manipular-los, el sucre, crea de nou el retrat, amb l’ajuda de la llum que projecta un escàner.
Es dibuixa de nou el rostre, una imatge fràgil feta de pols, a punt de desaparèixer físicament, creada per ser destruïda i recuperada digitalment.
L’acte fotogràfic es presenta com una necessitat per mantenir vius els records i lluitar en contra de la seva naturalesa etèria. Una fotografia evoca un record, però no n’és un pròpiament dit. Dibuixar sobre allò que ja està dibuixat amb la intenció de fer una aproximació a la forma que s’apareixen una sèrie de rostres dintre la meva memòria, rostres de pols, rostres efímers que només existeixen dins meu, al límit de la desaparició.
El record és una flama viva que crema mentre se l’alimenta, i un cop apagada, deixa les restes de pols d’allò que s’ha viscut, d’allò que s’ha sentit, impossible de recuperar.
“Pols” són una sèrie de retrats manipulats manualment. La fotografia original és impresa sobre una transparència i es converteix en suport d’experimentació. El material escollit per manipular-los, el sucre, crea de nou el retrat, amb l’ajuda de la llum que projecta un escàner.
Es dibuixa de nou el rostre, una imatge fràgil feta de pols, a punt de desaparèixer físicament, creada per ser destruïda i recuperada digitalment.
L’acte fotogràfic es presenta com una necessitat per mantenir vius els records i lluitar en contra de la seva naturalesa etèria. Una fotografia evoca un record, però no n’és un pròpiament dit. Dibuixar sobre allò que ja està dibuixat amb la intenció de fer una aproximació a la forma que s’apareixen una sèrie de rostres dintre la meva memòria, rostres de pols, rostres efímers que només existeixen dins meu, al límit de la desaparició.
