borgonya.
El tema de la revista és el meu món personal. Recull textos que
he anat redactant al llarg de la meva vida. Es diu borgonya per
jugar amb la paraula vergonya ja que és un tret que m’ha
definit durant sempre, ha estat un obstacle i una ajuda.
Com es podrà veure a les imatges de les següents pàgines
la revista està dividida amb quatre parts: ajuda!, preguntes, color, i ara?.
Tots els capítols s’obren amb una taca típica del test psicològic Rorschach
ja que aquí mostro la meva visió (tot i que us podeu sentir identi- ficats).
A algunes pàgines a l’extrem inferior es troba el nom d’una cançó
i el seu intèrpret per si el lector li interesa introduïr-se total- ment a
la lectura pugui ambientar-se buscant la llista online.
Un altre tret distintiu és la solapa que surt des de la contraportada
i abraça la revista. El concepte és la vergonya, més ben dit
la meva borgonya, per això es protegeix a ella mateixa,
sols quan obri les seves solapes mostrarà el seu ric contingut.
ajuda.
Ajuda! es distingeix per l’ús del color negre i la
cal·ligrafia (la meva retocada amb photoshop).
Vol transmetre una sensació de dolor,
d'obscuritat, de desesperació.
d'obscuritat, de desesperació.
preguntes.
Preguntes comença amb una textura que em-
borrona la foscor anterior, dóna pas a un estat
borrona la foscor anterior, dóna pas a un estat
més etèri, fluïd com la cal·ligrafia que ondula a
traves de les pàgines. Está impresa sobre paper
vegetal per a jugar amb la transparencia sense
deixar el misteri.
color.
Color s’obre pas a través de les conclusions de
l’anterior capítol. Podem veure el seu inici a tra-
vés de l’última pàgina transparent, una flor ens
vés de l’última pàgina transparent, una flor ens
ho indica. Com ja diu el títol està ple de color,
és un apartat de la publicació que parla més de
sensacions simples, dels sentits.
i ara.
I ara? finalitza trobant-se amb el color borgon-
ya i els sucedanis del vermell que el segueixen,
ya i els sucedanis del vermell que el segueixen,
el color que em defineix. No és tan vibrant com
el moment d’autodescobriment de color ni tant
tenebrós o diluït com a els dos primers capítols,
mostra un equilibri.
